PLUJA ARDENT

La maternitat és dura; tant si es viu com si s’anhela, o bé es defuig. Hi ha dies que la regla ve quan no la voldríem, o bé ha deixat de rajar en el moment menys oportú. També hi ha qui no l’ha tingut mai malgrat ser dona, i què? De vegades formem una família, però ens adonem que no ha estat amb la persona idònia i la deixem. Al cap d’un temps, ens tornem a enamorar; a veure si aquest cop sí, però tan bé que estaria tota sola també. A vegades, ens ressonen els fills que no han arribat a néixer; i d’altres, odiem els que tenim. “Pluja Ardent” parla de la idealització de la maternitat de manera intergeneracional, de la mà de l’Elna i l’Imma, dues germanes a qui se’ls ha mort una tieta, àvia que no havia pogut tenir fills.